Recordem que hem de designar qui seran els responsables del Diari d’aula durant aquesta part del projecte i la feina que han de fer.

Ens fixem en la nostra planta i ens preguntem: Li hem de donar menjar d’alguna manera? Menja, la planta? Com ho fa? Per on ho fa? Per què la reguem? Per què l’hem posat en aquest lloc (a prop de la finestra, al pati, etc.)?... 
Podem recuperar algunes de les preguntes que vam fer quan vam planificar el projecte i afegir-hi les noves que ens van sorgint. Hi ha preguntes en la nostra capsa?

Si no tenim cap planta a la classe, fem les preguntes en general o sobre les plantes que hi ha al pati, a les cases dels alumnes...

Recollim les respostes dels nens i nenes a la pissarra i les comentem. És possible que responguin que mengen terra, que ho fan per les arrels, que mengen de l’aigua, que no mengen...

Aprofitem les respostes per aclarir malentesos i per explicar que, en realitat, les plantes no “mengen” com els animals, els quals ingereixen aliments per extreure’n el que necessiten per viure, sinó que són capaces de fabricar-se el seu aliment a partir d’alguns elements.

Però com ho fan? Què necessiten? Deixem que els nens facin hipòtesis de nou. Les anotem en un lloc visible.
Algunes de les coses que hem vist que es fa amb les plantes tenen a veure amb la manera com s’alimenten, com ara regar-les o posar-les o plantar-les a l’exterior o en llocs on hi hagi prou llum?

Proposem als nens i nenes fer uns experiments amb llavors de creixement ràpid (morritort o creixen de jardí, rave...) per comprovar com creixen les plantes en diferents condicions de llum i reg i per intentar esbrinar què necessiten les plantes per créixer (podem fer intervenir els alumnes en el disseny de l’experimentació demanant-los que combinin de diferents maneres els elements –llum, humitat, reg– i que pensin com poden recollir les observacions):

• llum i humitat / reg
• llum i sense humitat / reg
• sense llum i humitat / reg
• sense llum i sense humitat / reg

Farem servir pots de iogurt, gots de plàstic, plaques de Petri... (millor que siguin iguals i transparents). Podem variar la superfície o el substrat on posarem les llavors (paper de cuina, cotó, res, terra...) per fer més comprovacions. Cal, però, que per cada suport es comprovin les quatre combinacions anteriors. També podem provar diferents tipus de llavors.

Treballarem en grups. Podem seguir aquest guió i fer servir aquest model de fitxa de registre per anotar les observacions.
És convenient que aquesta activitat es dugui a terme abans del cap de setmana, per deixar uns dies de creixement a les plantes i poder comprovar el que ha passat en la sessió següent (3-5 dies de separació).

Abans de començar els experiments, demanem als alumnes que facin hipòtesis del que pensen que passarà i les anotem en la Fitxa 6. Llavors, llum i aigua.

Podem comentar que seguirem el mètode científic i recordar-los els passos que normalment seguim quan investiguem.

Deixem, també, que els nens i nenes puguin personalitzar la proposta (guió) amb condicions de creixement alternatives que puguin ser interessants.
Podem sembrar altres elements, a més a més de les llavors, per comprovar si també creixen.

Treballarem en grups, que poden fer tota la proposta d’experimentació, si volem tenir repliques i comparar, o bé només una part, si repartim els casos entre els diferents grups.

Al cap d’un parell de dies de la sembra, segurament ja hauran germinat la majoria de llavors que tenien humitat / aigua disponible. Sense gens d’humitat, no hauria d’haver germinat res.

Demanem als nens i nenes que comprovin què ha passat amb les llavors que van plantar i que anotin què veuen en cada cas en les fitxes de registre. També poden fer fotografies i/o dibuixos.
Podem treure ja alguna conclusió? En parlem i, si és així, l’anotem en la Fitxa 6. Llavors, llum i aigua.També podem enganxar alguna imatge o fer un dibuix.

Segurament ja ens haurem adonat que sense aigua no s’ha produït la germinació.

Afegim aigua a les plantes de l’opció “reg”, si creiem que les llavors ho necessiten, i les deixem créixer més.

Cap al cinquè dia, les diferències entre les plantes crescudes amb llum i sense llum seran notables. Les plantes que han crescut amb llum tindran un color verd i bon aspecte i hauran augmentat de mida. En canvi, les plantes a les fosques també hauran crescut, potser més i tot en alçada, en el seu intent de trobar la llum, però el seu color serà blanc o groguenc.

Ens adonarem que la llum és necessària per a un bon creixement de la planta. Podem anotar aquesta conclusió en la Fitxa 6. Llavors, llum i aigua.

Si deixem les plantes uns dies més, les que han crescut sense llum aniran morint, un cop s’esgotin els nutrients que tenien disponibles en la llavor.

Podrem concloure, també, que l’aliment que porta la llavor permet que la planta creixi fins a tenir fulles i poder començar a fabricar-se el propi aliment.

Amb les plantes que han germinat, podem decidir fer més experiències, com ara limitar-los la llum posant-les en una capsa només amb un forat en un costat, deixar-les de regar, tallar-los les fulles..., i observar què passa amb el seu creixement. També podem observar si es noten diferències segons el substrat (paper, cotó, terra...) i a partir de quin moment. És possible que finalment creixin millor les llavors que estan en terra, perquè aquesta aporta algunes substàncies minerals que complementen el creixement que la resta de substrats no tenen. La terra també té una consistència que permet que la planta es fixi i creixi de manera més estable.

En el moment que ho creguem convenient, demanem als alumnes que, en grup, elaborin les seves conclusions sobre el que han observat i la seva resposta sobre com s’alimenten les plantes. Les anotarem en la Fitxa 6. Llavors, llum i aigua.

Exposem les conclusions i les comentem entre tots. Finalment, fem una explicació que sintetitzi i complementi el que segurament ja hauran dit:

• Les plantes s’alimenten a partir de la llum del sol, de l’aire (CO₂) i de l’aigua. Per això necessiten estar en una zona amb prou llum i les hem de regar. 
  De la terra, a part de l’aigua, també n’obtenen altres substàncies que les ajuden a créixer millor, però que no són estrictament necessàries per viure.

Repassem, entre tots, les respostes recollides en la Fitxa 6. Llavors, llum i aigua i completem el que falti.

Després de les conclusions obtingudes sobre què necessiten les plantes per alimentar-se i créixer, podem explicar de manera teòrica com les plantes fan servir aquests elements: l’aigua, l’aire i la llum (i minerals) per fabricar “el seu aliment” (sucres). On ho fan? Com ho fan?

Mirarem un vídeo en anglès que ens ho explica (en la part inferior de la pàgina, a sota de la finestra del vídeo, hi ha la transcripció en anglès de tota l’explicació). Com que és en anglès, ens ajudarem els uns als altres per comprendre’l. Després de veure’l, treballarem en grups i completarem un guió il·lustrat del vídeo  amb els textos traduïts corresponents (retallats). D’aquesta manera, obtindrem una explicació ordenada de tot el procés.

Després de la comprensió del vídeo, completarem el dibuix de la primera part de la Fitxa 7. La fotosíntesi amb els rètols corresponents. En la segona part de la fitxa han d’escriure la definició de fotosíntesi que s’extreu del vídeo i fer un dibuix de la vinyeta que creguin que és més representativa.

En la carpeta d’aprenentatge, els alumnes tenen una làmina que sintetitza el procés de la fotosíntesi. També hi ha informació adaptada sobre aquest tema en el document La vida de les plantes.

SUGGERIMENT
Aquest vídeo en castellà explica el procés de la fotosíntesi amb imatges espectaculars a nivell cel·lular i es centra especialment en la manera tan eficient com els arbres transporten les substàncies pel tronc: l’aigua que va des de les arrels a les fulles de la capçada a grans alçàries i la saba elaborada, amb l’aliment, que es reparteix per tota la planta.
Podeu fer el visionat en grup gran, comentant i explicant els detalls més tècnics, i al final del vídeo, demanar als alumnes que expliquin què és el que més els ha agradat, sorprès, interessat del que han vist. Pensaven que les plantes eren tan especials?

Sabem que el color verd de les plantes té a veure directament amb el fet que puguin fer la fotosíntesi. Però quina substància fa que siguin verdes? Com es diu? Per què les fulles d’alguns arbres perden el color verd a la tardor? 

Recollim les hipòtesis dels alumnes i els proposem investigar què és el que dona el color verd a les plantes. En alguna de les explicacions anteriors potser ha sortit el mot clorofil·la. 

Farem un experiment d’extracció de clorofil·la de diferents fulles verdes, per comprovar, després, si efectivament aquesta substància és responsable del color verd. Seguirem el guió que es proposa en la làmina Experimentem amb la clorofil·la de la carpeta d’aprenentatge. Podem fer fotografies per documentar l’experimentació.

Durem a terme l’experiència per parelles i, després de seguir tot el procediment, contestarem les preguntes de la Fitxa 8. Per què és de color verd?. També hi podem fer dibuixos o enganxar imatges dels nostres resultats.

Posarem en comú les respostes i, després de parlar-ne entre tots, completarem en la fitxa la conclusió final de l’experiència.

SUGGERIMENT
Aquest vídeo en anglès explica el paper de les fulles i per què les fulles canvien de color a la tardor. Pot servir com a activitat d’ampliació segons l’interès dels nens i nenes.

Per valorar si s’estan assolint els coneixements necessaris sobre la funció de nutrició de les plantes, l’aspecte més rellevant i particular d’aquests éssers vius (i que ens donarà part de la clau per respondre la nostra gran pregunta), revisem la resolució per part dels alumnes de la Fitxa 7. La fotosíntesi. Ens pot servir com a eina d’avaluació i de detecció del nivell de comprensió d’aquests continguts. Podem demanar als alumnes que, individualment, expliquin les seves respostes.

Recordem que hem sembrat llavors i que hem pogut observar que han sortit petites plantetes, si els donem les condicions que necessiten. També hem vist que, fins i tot quan les plantetes no tenen fulles ni accés a la llum, es comencen a desenvolupar, tot i que després no progressin.

Sabem que, no sempre que sembrem alguna cosa, aquesta creix. Segur que hem enterrat pedres o joguines i no han crescut, ni n’han sorgit altres. O segur que, si hem plantat una fulla o un tros de planta que se’ns ha trencat, rarament ens ha sortit una planta nova... 

• Què té la llavor d’especial, que fa que en surti una planta? Què és una llavor? D’on surten les llavors?

Deixem que els nens i nenes facin les seves explicacions o hipòtesis. Podem recollir-les en algun lloc visible; així, a mesura que anem fent les nostres comprovacions, podrem confirmar-les o refutar-les.

Repartim als alumnes diferents fruits (fruita i verdura) i llavors —també en poden portar els alumnes si els ho demanem— perquè les observin i diguin de quin dels elements els sembla que pot sortir una nova planta. Mirem de trobar què són les llavors.
Podem repartir fruites com pomes, peres, préssecs, maduixes, meló i síndria, alvocat..., fruita seca amb closca (avellanes, ametlles, nous, pinyons...), llegums (cigrons, llenties, mongetes, faves...), verdures (tomàquets, cogombre, carbassó...), pipes de gira-sol, espigues de blat amb gra, grans de blat integral amb pellofa, arròs integral... És interessant que observin llavors i fruits que no coneguin gaire, per anar ampliant coneixements.

Fem l’observació de tots els elements en petits grups (ens podem anar passant les safates o repartir-nos les plantes si en tenim moltes), fem fotografies o dibuixos del que veiem i escrivim en una fitxa d’observació de quina part de la planta es tracta en cada cas. Si no és la llavor, mirem de trobar-la i també la dibuixem o en fem una foto.

Repartim, també, fotos de les diferents plantes d’on surten els fruits i/o llavors que hem observat i mirem de relacionar-los. Es tracta de fer grups de les imatges de les plantes, el detall de la flor i el fruit i la llavor que tenim físicament. Fem una fotografia de cada grup que aconseguim formar, per poder documentar després la feina feta amb l’aplicació Docuprojectes. Podem fotografiar els diferents elements col·locats en forma de cicle. També podem fer fotografies individuals i, després, muntar les impressions en forma del cicle de cada planta. Escriurem el nom de cada planta i de les parts representades.
En la carpeta d’aprenentatge, els alumnes disposen d'una làmina que representa el cicle vital d’una planta.

Un cop classificats tots els elements, comparem els diferents fruits, les diferents flors i les diferents llavors. Podem pensar per què es donen aquestes diferències a partir d’aquesta pregunta: A la planta, per a què li serveix...

• tenir un fruit que agradi als animals? (la llavor és alliberada i escampada)
• tenir una flor bonica i grossa? (avancem, si cal, la necessitat de pol·linització i les opcions que aquesta sigui afavorida pels animals o pel vent)
• tenir una llavor grossa? I petita? (si és molt grossa, potser té més aliment perquè pugui créixer més; si és petita, es pot escampar molt fàcilment gràcies al vent...)

Per respondre aquestes i altres preguntes que ens sorgeixin, podem treballar en grups petits seguint l’estructura cooperativa llapis al mig1 Un membre de l’equip llegeix la pregunta. 2 Els llapis de tots es col·loquen al centre de la taula (moment per parlar i escoltar). 3 Entre tots es consensua una resposta. 4 S’agafa el llapis i cada membre anota al seu full la resposta consensuada pel grup (moment per escriure). 5 Es tornen a posar els llapis al centre de la taula. 6 Es continua amb una altra pregunta dirigida per un altre membre del grup. .

Compartim, entre tots, les diferents aportacions dels grups i intentem respondre de què són les llavors, d’on surten i quin és el seu paper, preguntes que hem formulat al principi. Podem escriure un petit text entre tots, que els alumnes poden anar completant. Per exemple:

Una llavor és una part de la planta que és capaç de produir una nova planta. La llavor es troba normalment dins del fruit que es forma a partir de les flors quan la planta es reprodueix. La llavor conté l’embrió de la nova planta i l’aliment perquè pugui començar a créixer.

SUGGERIMENT
Si teniu hort o un espai adequat per tenir plantes, podeu suggerir als nens i nenes que plantin les diferents llavors que han manipulat per veure quines germinen i com ho fan. Cal retolar bé els testos on les posem i controlar que tinguin la humitat i la llum suficients per germinar i créixer. Els alumnes han de decidir quin recipient i substrat faran servir en cada cas (segons la mida de les llavors, la consistència...). Podeu fer participar les famílies en la cerca d’informació de les condicions que necessita cada tipus de planta i, així, tenir més possibilitats d’èxit.

Finalment, ens fixarem en les pipes de gira-sol. Intentarem esbrinar on s’amaguen les llavors d’aquesta planta mirant el vídeo del cicle vital d’una planta de gira-sol filmat a càmera ràpida (time lapse). Després, proposem als alumnes que facin un dibuix lliure que en reculli el cicle vital. Posarem un títol al dibuix i explicarem amb una frase el que hem representat. Podeu fer servir aquest document descarregable.

SUGGERIMENT
Ens podem posar d’acord amb l’especialista d’educació física per preparar una imitació del creixement de les plantes fent servir el nostre cos. Ens podem inspirar en el vídeo del gira-sol o podem veure aquest altre time lapse de la germinació d’unes mongetes xineses amb una música molt suggeridora de piano i proposar als nens i nenes que pensin una coreografia basada en els moviments d’aquestes plantes. Poden treballar en grups petits. S’han de fixar en el recolliment de la fase inicial i la lentitud de moviments de les plantes i com, a mesura que avança el desenvolupament, el moviment guanya amplitud i velocitat. Si s’engresquen amb les coreografies, les poden representar davant els companys (visualment, pot quedar molt atractiu si al fons es manté la projecció del vídeo i els nens i les nenes es mouen al davant). També es poden enregistrar per compartir-les amb les famílies.

Fent aquestes activitats, hem après moltes coses sobre les plantes. Mirem de resumir entre tots la feina feta: ens hem fixat principalment en la manera coms’alimenten les plantes. Ens hem plantejat si mengen tal com ho fan els animals, i hem pogut comprovar que no ho fan d’aquesta manera, sinó que són capaces de fabricar el seu propi aliment.
Intuïm que aquesta capacitat les fa molt especials. Només les plantes i les algues són capaces de fer-ho.

Hem sembrat llavors per observar el creixement divers de les plantes en diferents condicions per veure quines són importants i hem extret la substància que dona el color verd a les fulles. També hem observat el cicle vital de diferents plantes i ens hi hem inspirat per manifestar-nos de manera artística.

Decidim entre tots què volem recollir en el mural itinerari. La feina dels reporters ens pot servir per fer-ho. Podem enganxar fotografies del creixement de les nostres llavors o de l’experiment d’extracció de clorofil·la o alguna representació del cicle vital.

També podem aprofitar aquest moment de reflexió col·lectiu per parlar de què ens ha sorprès més del que hem descobert de les plantes i què hem trobat més interessant.

Podem valorar les activitats fent servir el revers de les fitxes que hem completat i que formen part d’alguns dels processos d’aprenentatge que hem seguit. 

El Diari d’aula ha de recollir també la crònica i la visió dels reporters mentre hem estat fent aquestes activitats.