Per tal de consensuar els diferents elements del relleu terrestre, imaginarem que el nostre heroi de muntanya hagués de travessar aquest paisatge des de les muntanyes nevades del fons a l’esquerra fins a l’altiplà situat al davant a la dreta. Hauria de passar per un munt d’accidents geogràfics... Aclarim què és un “accident geogràfic”. Després, per parelles, intentarem reconèixer-ne alguns i els definirem.

Projectem imatges reals sobre els accidents del relleu terrestre. Ens podem aturar a observar cada imatge i, entre tots, les descrivim i escoltem els companys que poden aportar més informació (topònims, experiències personals, etc.). 

Finalment, els demanarem que completin la làmina Les formes del relleu terrestre que tenen a la carpeta d'aprenentatge individualment. Hi han d'escriure els noms dels diversos accidents geogràfics en els espais corresponents.

SUGGERIMENT Un cop completada la làmina, cada parella traçarà un recorregut imaginari de Kilian Jornet en una fitxa i la passarà a una altra parella, que l’haurà de descriure fent servir els termes adequats acompanyats d’un adjectiu. Podem demanar-los que escriguin aquest itinerari i llegir-ne alguns en veu alta. Per exemple: Kilian comença el seu camí en una vall molt estreta, ascendeix el cim nevat i voreja un llac circular fins a creuar una plana verda i arribar al turó boscós.

Com es representa el relleu en els mapes? Per saber-ho, projectem el mapa físic de la Terra, que els alumnes també tenen en la seva carpeta. Dediquem una estona a mirar-lo i a analitzar-lo a través de preguntes, per deduir que es tracta d’un mapa físic, de relleu:

• Aquest mapa, ens diu quines carreteres ens porten d’un lloc a un altre?
• Ens informa sobre les ciutats i els pobles que hi ha al món?
• Hi ha delimitats els països?
• Té res a veure amb el paisatge que hem estudiat? En què?
• Quins dels accidents geogràfics que hem vist apareixen en el mapa? Com hi són representats? Posem-hi noms. 
• Quina informació ens dona la llegenda sobre els colors del mapa? 
• Què deu voler dir el 0 de la llegenda? I què vol dir que per sota de 0 hi ha “depressions”?
• Com estan pintades les zones més elevades de la Terra?

Aquestes zones, les més elevades, Kilian Jornet no se les podia perdre... 

Proposarem la lectura d’una notícia sobre el personatge que ja comencem a conèixer: “Summits of my life”. La notícia amaga una incògnita... Ens parla del cim més alt del món, però no ens diu quin és.

Tot i que és possible que molts nens i nenes ho sàpiguen, serà el nostre punt de partida per esbrinar què són i quines són les serralades, els cims i les muntanyes que configuren el relleu de la Terra.

Els nens i nenes ho tenen recollit en la fitxa 6. El sostre del món. Per completar-la, han de buscar informació, per exemple, mitjançant l’estructura cooperativa del llapis al mig1 Un membre de l’equip llegeix la pregunta. 2 Els llapis de tots es col·loquen al centre de la taula (moment per parlar i escoltar). 3 Entre tots es consensua una resposta. 4 S’agafa el llapis i cada membre anota al seu full la resposta consensuada pel grup (moment per escriure). 5 Es tornen a posar els llapis al centre de la taula. 6 Es continua amb una altra pregunta dirigida per un altre membre del grup..

Com podem identificar i localitzar les principals unitats de relleu d’Europa, Espanya i Catalunya? 

Fem que els alumnes s’adonin que, de fet, el que farem és treballar en forma de nines russes: el relleu d’Europa inclou els altres dos, i el relleu d’Espanya inclou el relleu català. Els Pirineus en són un exemple; voltant pels Pirineus podem recuperar Kilian Jornet en acció amb el vídeo Atura’t. Preguntem:

• On passen els fets que mostra aquest vídeo?
• Hi heu estat mai?
• Què separa aquesta serralada?
• Si haguéssiu d’explicar on és, com ho indicaríeu? Observeu el mapa i feu servir els punts cardinals per situar-la.

Ara, repartim les tasques en tres grans grups, que, alhora, seran formats per grups cooperatius. Els grups treballaran amb un guió i, en acabar, compartiran amb la resta de grups el resultat de la seva feina. Tots els mapes de relleu amb què han de treballar (d’Europa, d’Espanya i de Catalunya) estan disponibles en la carpeta dels alumnes perquè puguin treballar-los amb una mida adequada i individualment, si cal.

El guió compartit (Grup A. El relleu d'Europa, Grup B. El relleu d'Espanya, Grup C. El relleu de Catalunya) conté, en cada cas: I. informació, II. aplicació de la informació treballada, i III. síntesi per compartir amb la resta de companys.

Ja hem vist que Kilian Jornet ha volgut fer els cims de la seva vida; també a Catalunya hi ha cims emblemàtics. Vegeu-los en l'interactiu Els cims més populars de Catalunya. La seva situació en el mapa queda destacada en clicar-los.

Repartim o sortegem una muntanya per a cada parella. La parella passa a dir-se el nom de la muntanya triada: “parella la Mola”, “parella Matagalls”, etc. Un cop fetes les parelles, i amb el mapa de relleu al davant, els proposem aquestes activitats:

1. Escriviu el recorregut geogràfic que hauríeu de fer des del centre educatiu fins a la muntanya triada: per quines serralades, valls, planes... hauríeu de passar tenint en compte els topònims del mapa de relleu. Perquè el recorregut sigui més complet, podeu fer servir un atles o el Google Maps.
2. Determineu, des de dalt del cim, quins accidents geogràfics són els més propers al nord, al sud, a l’est, a l’oest. 

Després, han de traslladar el resultat de les dues fases a la fitxa 7. Cims catalans emblemàtics.

Per acabar aquest treball del relleu, podem veure dos vídeos sobre l’atleta que ens ha acompanyat en aquesta fase: 

• El primer és una entrevista, Persegueix els teus somnis , en què Kilian Jornet ens parla de la necessitat de ser fidels als somnis dels nens que vam ser. Ens servirà per treballar els valors. Mirem l’entrevista entre tots i proposem a cada nen que triï la paraula que més li ha agradat del que diu Kilian o que en pensi una que reflecteixi el que explica. A continuació, l’escriu en un pòstit i l’enganxa en una paret; amb tots els pòstits han de formar un núvol de paraules. Dediquem una estona a valorar què ens sembla el resultat final: Són valors positius? De totes, quina ha estat la paraula més triada?
• El segon vídeo ens permetrà tancar la sessió amb uns moments d’humor: sabem qui és Kilian Jornet i molts dels alumnes coneixen el programa Polònia, de TV3. Aquest gag sobre el personatge, El nou repte de Kilian Jornet, segur que els farà riure i també els permetrà valorar algunes de les eines de l’humor, com la paròdia, el sarcasme o la ironia. Kilian: no es pot ser bo en tot ; )

Dediquem una estona a reflexionar sobre com hem anat ampliant els nostres coneixements de geografia: ja sabem situar-nos en un mapa de relleu, sabem crear itineraris i descriure’ls, fer gràfics, comparar característiques, alçades… i ens estem entrenant per explicar-ho. No oblidem que el nostre repte és convertir-nos en georeporters i georeporteres tot terreny! Plantegem aquestes preguntes als alumnes:

• Us ha agradat el treball del relleu? Us ha sorprès?
• Què sabeu ara que abans no sabíeu?
• Com has treballat en el teu grup? 

Recordem als reporters encarregats que cal continuar el diari d’aula i pensem entre tots com podem recollir el que hem treballat en el mural itinerari. Hi ha res en la capsa de les preguntes?

I ara què ve? Busquem la pista per continuar el nostre projecte al “cim” més alt de la classe (és a dir, al lloc més alt o, si ho preferiu, en un altre lloc de l’aula que impliqui fer servir de nou els punts cardinals).

Haurem d’amagar-la prèviament i donar les indicacions perquè un representant de la classe, amb l’ajut de tots, la trobi. Es tracta d’un full d’instruccions per fer un vaixell de vela d’origami. Com que és un vaixell que té un punt de dificultat, aquí en teniu el tutorial. El vaixell que construirà cadascú es diu Nessun Dorma. De seguida sabrem per què.