Saps cap poema que parli de les orenetes?

El poema que llegiran a casa la Jana parla d’una oreneta. Pregunteu als nens i les nenes si saben reconèixer les orenetes, si n’han vist mai cap, on les han vist i quan. Així connecteu el tema de l’itinerari amb la seva experiència i valoreu quins coneixements previs tenen sobre el tema:

• Què en sabeu, de les orenetes? Com són els seus nius?
• Hi ha orenetes a l’hivern? On passen l’hivern les orenetes?
• A quina estació de l’any tornen a casa nostra?
• Quines imatges us venen al cap quan parleu de la primavera?
• Què anuncien les orenetes?

Després de la conversa, informeu els nens i les nenes que ara llegiran un poema sobre una oreneta. Demaneu-los que en llegeixin el títol i que es fixin en el dibuix. Sí, el poema tracta sobre una oreneta, però el poema es titula “Primavera”. Si l’oreneta és la protagonista, per què diríeu que es titula així el poema? Quina explicació hi trobeu? Esbrinem-ho!

Després proposeu l’audició del poema i demaneu als nens i les nenes que segueixin el text escrit mentre l’escolten. Tot seguit, feu-ne una lectura guiada en grup, en veu alta, de manera que pugueu detectar i corregir dificultats lectores i aturar la lectura per formular als nens i les nenes les preguntes de seguiment o de control de la comprensió.

Si ho considereu necessari, escolteu un altre cop el poema i, finalment, demaneu als alumnes que facin una lectura del text individual i silenciosa.

Respostes a les preguntes de seguiment

Feu que les responguin col·lectivament:

• A quina notícia es refereix? Ha arribat la primera oreneta al poble (i, amb ella, la primavera).
• Qui són els vailets? Els vailets són els nens i les nenes, nois i noies petits.
• Què vol dir feixuc? Que es mou amb dificultat.
• Què és un safareig? I un safareig públic? Un safareig és un dipòsit fet de ciment, i generalment quadrat o rectangular, que s’omple d’aigua i es fa servir per rentar-hi roba a mà. Un safareig públic és un safareig comunitari, construït en un indret públic d’una població perquè tothom en pugui fer ús.

També podeu demanar als nens i les nenes que mirin el vídeo editat per la Fundació Miquel Martí i Pol de la versió cantada i musicada d’aquest poema.

Un cop llegit el poema, expliqueu als nens i les nenes que faran les activitats 1-5 perquè s’assegurin que l'han comprès.

Demaneu als alumnes que, entre tots, responguin les preguntes de l’activitat 1 per determinar-ne l’argument (la notícia de l’arribada de la primera oreneta) i el tema (l’arribada de la primavera, tal com indica el títol). Es tracta que els alumnes siguin capaços de resumir aquest argument en una sola frase.

En l’activitat 2 els alumnes han d’identificar, per parelles, els personatges que han vist l’oreneta i han difós la notícia de la seva arribada.

Perquè es fixin com han difós aquests personatges la notícia, demaneu-los que facin l’activitat 3. A continuació, podeu comentar que també han sabut la notícia els treballadors que tenen la sort de veure una mica el cel des de dins les fàbriques.

Perquè es fixin en el recorregut de l’oreneta, demaneu-los que resolguin l’activitat 4, en què han d’ordenar els dibuixos segons el poema.

Finalment, perquè contextualitzin el poema, demaneu-los que facin l’activitat 5, de tipus inferencial, ja que han d’inferir que el poema és escrit fa molt de temps bàsicament gràcies a la frase “les dones que renten al safareig públic”.

Durant l’activitat, o abans, expliqueu-los que la màquina de rentar roba és un invent modern i que no fa pas tant de temps que no n’hi havia i que, un cop es va haver inventat, molt poca gent en tenia a casa. La roba aleshores es rentava a mà, i això es feia en un safareig públic. Perquè es facin una idea de com eren, podeu ensenyar-los fotografies, com la d'aquest safareig de Prats de Lluçanès (Osona).

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

Completem el poema Activitat per repassar la comprensió lectora del poema.

El vocabulari del poema Activitat per repassar el vocabulari del poema treballat.

El poema en un dibuix Activitat per interpretar el poema treballat mitjançant un dibuix.

Per anar més enllà

El poema sencer Lectura del poema sencer “Primavera” de Miquel Martí i Pol.

Després de treballar la comprensió lectora, l’objectiu d’aquest apartat és que els alumnes comparin dos poemes quant al contingut i la forma, el de Miquel Martí i Pol, que ja han llegit, i un altre de Núria Albó titulat, també, “Primavera”.

En l’activitat 6 han de llegir conjuntament el poema de Núria Albó. Poden fer-ho en grups de tres, mitjançant l’estructura cooperativa de la lectura compartida: 1 un membre del grup llegeix la primera frase (els dos primers versos); 2 els altres han d’estar molt atents, ja que el company o la companya del seu costat, seguint el sentit de les agulles del rellotge, haurà d’explicar el que aquest acaba de llegir, i els altres dos han de dir si és correcte o no, si estan d’acord o no amb el que ha dit el segon; 3 en la frase següent canvien de rols (versos tercer i quart); 4 el tercer membre del grup llegeix la frase final (els quatre darrers versos) i el company del costat explica què volen dir i tots ho comenten.

En tot cas, ajudeu-los a valorar les expressions del text amb sentit figurat o a fixar-s’hi bé:

• Què significa que l’oreneta duu “la primavera penjada al bec”?
• Sabeu què vol dir segar? Com se segava antigament?
• Fixeu-vos que el poema diu que l’oreneta, “amb un cop d’ala lleugera / ha segat un raig de sol / i ha florit la terra”. Què us sembla que vol dir? Quan “floreix la terra”?

Després, per parelles, han d’indicar quins trets són comuns als dos poemes i quins no (activitat 7). Demaneu-los que diguin quines d’aquestes característiques es refereixen a la forma (nombre de versos, paraules que rimen) i quines al contingut (la resta).

Llegiu el comentari del personatge de la Paula de la pàgina 160 i, a banda de comentar el significat del verb xisclar, demaneu-los que es fixin com sona la grafia inicial.

Perquè s’adonin que el so de la xeix es pot escriure de dues maneres diferents, demaneu-los que facin l’activitat 8, en què han de classificar unes paraules segons que s’escriguin amb x o amb ix.

Remarqueu que la paraula text no té el so de la xeix, com xisclar, brioix, caixa o baix.

Si ho creieu convenient, podeu aprofitar per explicar que el grup de lletres ix és un dígraf i que un dígraf són dues lletres que representen un únic so, com, per exemple, ll, rr, ss, que ja coneixen.

Per practicar l’escriptura de paraules amb aquestes grafies, en l’activitat 9 han de completar unes frases amb algunes de les paraules que han classificat abans.

Finalment, podeu llegir en veu alta el quadre informatiu amb les dues normes ortogràfiques corresponents. Podeu demanar als alumnes que les completin amb exemples: xiscle, carxofa...

En el portal Edu365 del Departament d’Ensenyament trobareu més activitats en línia per treballar la x i la ix.

Per acabar, els nens i les nenes poden sistematitzar el que han treballat amb l’Itijoc La x i la ix.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar

Vocal més X Activitat interactiva per identificar les paraules que s’escriuen amb vocal més X.

Amb X o amb IX? Activitat interactiva per completar paraules diverses amb X i amb IX.

Fitxa Repassa. Itinerari 22 Activitat per repassar les grafies X i IX.

Per anar més enllà

També porten X i IX... Activitat interactiva per completar definicions de paraules que s’escriuen amb X i IX.

Dictat Dictat per treballar l’escriptura de paraules amb X i amb IX.

Fitxa Amplia. Itinerari 22 Fitxa d’activitats per consolidar l’aprenentatge de les lletres X i IX.

Perquè els nens i les nenes s’adonin que les grafies tx i ig representen el mateix so, demaneu-los que resolguin les activitats 10 i 11. Per practicar-ne l’escriptura, demaneu-los que facin l’activitat 12, en què han d’inventar i escriure frases amb les paraules donades.

Finalment, llegiu entre tots la norma ortogràfica i comenteu-la si cal perquè s’entengui bé. Demaneu-los que la completin amb algun exemple que hagin vist en fer les activitats.

Per acabar, els nens i les nenes poden sistematitzar el que han treballat amb l’Itijoc La tx i la ig.

En el portal Edu365 del Departament d’Ensenyament trobareu més activitats en línia per treballar el la x i la ix i la tx i la ig. 

Recordeu que podeu fer una partida múltiple d'Itijocs, amb els continguts treballats en aquest itinerari.

Els nens i les nenes han llegit, han comprès i han comparat poemes que parlen d’orenetes. Aquest era el repte de l’itinerari. Per finalitzar el recorregut, proposeu-los que facin l’activitat 13 per comprovar que han entès els poemes i saben explicar què anuncien les orenetes; és a dir, quina relació hi ha entre les orenetes i la primavera.

Si ho creieu oportú, podeu escoltar alguna de les cançons del CD que acompanya l’àlbum il·lustrat Sempre de vacances (CK Music, 2015), del grup musical 2princesesbarbudes (especialment la primera, “Sempre de vacances”, que parla de la migració d’aquests ocells). Totes les cançons del disc tracten de les orenetes, i les lletres de les cançons, transcrites en el llibre, són molt adequades per al primer cicle de primària.

Un cop finalitzat l’itinerari, és el moment de l’autoavaluació, que es duu a terme en l’activitat 14. Es tracta de posar en valor el metaaprenentatge, així com el treball setmanal fet en aquest itinerari. Els podeu demanar que justifiquin la seva opinió.

Recordeu-los la importància de valorar l’itinerari amb les estrelles i comentar per parelles les preguntes de l’apartat final.

Podeu deixar constància de com han estat el plantejament, el treball i l’avaluació d’aquest itinerari. Seria recomanable fer un diari setmanal o bé anar prenent nota regularment de les observacions i planificar l’avaluació perquè no es concentri tota al final del trimestre.