Per què els romans en deien Mare Nostrum?

Partiu sempre de la lectura i la interpretació de la situació inicial. Sondegeu els coneixements previs dels alumnes sobre el tema i demaneu-los que contestin les preguntes. Demaneu-los que comentin què és Empúries i, si ho saben, qui hi va haver abans dels romans.

A continuació, feu que expliquin el significat de Mare Nostrum i que especifiquin a quin mar es refereix l’expressió. Localitzeu la colònia i el mar en un mapa. En acabar el treball de l’itinerari, feu que les tornin a contestar i que comparin les respostes amb l’objectiu de ser conscients dels nous continguts que han après.

Com a activitat complementària, planifiqueu una sortida a Empúries. Podeu consultar la informació en aquest enllaç del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Si no teniu disponibilitat per organitzar la sortida, feu servir alguns dels recursos i propostes que hi a la pàgina web.

L’escena inicial us permetrà introduir l’activitat 1. Si és possible, projecteu-la i feu que els alumnes n’identifiquin les imatges. Demaneu-los, també, quins objectes proposarien si volguessin donar pistes sobre els romans. Un cop resolta l’activitat 2, demaneu-los a quins països actuals corresponen els territoris d’origen d’aquests dos pobles.

Feu que els alumnes parin atenció en el que comenta l’Abril per resoldre l’activitat 3. Un cop completat el text, mostreu-los més exemples de jeroglífics egipcis, de textos en grec clàssic i d’inscripcions llatines. Expliqueu-los que els jeroglífics barregen ideogrames (representació d’objectes) amb fonogrames (representació de sons).

Feu, també, que investiguin sobre l’aparició de l’escriptura: primers testimonis escrits que es conserven, datació i localització. Comenteu-los l’origen de la paraula alfabet —prové de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa (α) i beta (β), que, alhora deriven de les lletres fenícies ’alp (bou) i bēt (casa)— i expliqueu-los que el naixement de l’escriptura té una estreta relació amb l’economia i l’administració i, en concret, amb l’agricultura i la cura d’animals.

Com a proposta complementària, demaneu als alumnes que busquin a internet què és la pedra de Rosetta i que expliquin la seva importància. També poden informar-se sobre els diferents suports en què es poden trobar documents històrics procedents d’èpoques anteriors a la invenció del paper o a la seva arribada en cultures concretes. Han de buscar què és un papir, un pergamí, una inscripció epigràfica, etc.

Per despertar l’interès dels alumnes per l'escriptura de l’antic Egipte de manera lúdica, podeu explorar l'aplicació web Fabricius i jugar amb la proposta d'escriputura de jeroglífics amb emojis.

Si disposeu de projector o PDI, mostreu als alumnes la il·lustració de l’activitat 4 i feu-los preguntes com aquestes: Quines escenes representen accions relacionades amb l’alimentació? I amb l’habitatge? Quines escenes representen accions relacionades amb les activitats econòmiques? Quines escenes representen accions relacionades amb la tecnologia de què disposen (eines, estris, avenços tècnics)? I amb l’art? Podeu demanar-los, també, que localitzin personatges que facin una determinada acció o que desenvolupin una activitat en concret i que la descriguin oralment amb tot detall. També podeu descarregar-vos la il·lustració Egipte.

Després de contestar les preguntes, demaneu als alumnes que imaginin que els individus que hi ha en la il·lustració són personatges d’una narració. Proposeu-los que els posin un nom i que expliquin i redactin la seva història. A continuació, feu que identifiquin els avenços tecnològics que hi ha en la il·lustració. Dividiu la classe en grups i feu que elaborin una fitxa sobre un dels avenços que inclogui les dades següents: tipus d’avenç tecnològic, descripció, utilitat i informació que ens aporta sobre l’època. Poden completar les dades amb una imatge de l’eina o l’avenç tecnològic o amb un dibuix ampliat. És interessant que detectin com va ser d’important l’ús de l’escriptura o la canalització de l’aigua.

Proposeu-los, també, que comparin la vida a l’antic Egipte que hi ha representada en la il·lustració amb la seva vida actual i que expliquin les diferències. Demaneu-los que relacionin les escenes que hi ha representades amb objectes, activitats o tasques de la vida actual (el tipus d’habitatge, el transport, la manera de vestir, les principals activitats professionals, etc.).

Com a proposta complementària, demaneu als alumnes que facin un reportatge o un treball monogràfic sobre la civilització egípcia. Poden entrar en la pàgina web d’una de les excavacions que s’estan portant a terme actualment a Egipte, que hi ha en l’enllaç Proyecto Djehuty, i treure conclusions sobre la societat, les creences i l’art dels egipcis a partir de les troballes descobertes a l’excavació. A la pàgina web hi ha molts recursos: un mapa geogràfic de la zona, vídeos, galeria d’imatges i interactius amb reproduccions en 3D de les tombes. Proposeu-los, també, que facin la visita virtual d’una tomba egípcia Tomb of Menna in the Theban Necropolis.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar...

Egipte Activitat interactiva en què cal dir si diverses frases sobre la civilització egípcia són certes o no.

L’art a Egipte Activitat interactiva en què cal relacionar cada construcció amb la definició corresponent.

Per anar més enllà...

La civilització egípcia Activitat en què cal descriure la societat egípcia i analitzar el paper que hi va tenir el Nil.

Com es van construir les piràmides? Activitat que permet aprofundir en les tècniques de construcció de les piràmides egípcies.

Si disposeu de projector o PDI, mostreu als alumnes la il·lustració de l’activitat 5 i feu-los preguntes com aquestes: Quines escenes representen accions relacionades amb l’alimentació? Quines escenes representen accions relacionades amb les activitats econòmiques? Quines escenes representen accions relacionades amb l’habitatge? Quines escenes representen accions relacionades amb la tecnologia de què disposen (eines, estris, avenços tècnics)? Quines escenes representen accions relacionades amb l’art? També podeu descarregar-vos la il·lustració La Grècia clàssica.

Després de contestar les preguntes, demaneu als alumnes que localitzin personatges que facin una determinada acció o que desenvolupin una activitat en concret i que la descriguin oralment amb tot detall; per exemple, feu que expliquin l’escena de l’àgora, amb els filòsofs, el mercat o la venda d’esclaus, o la de càrrega i descàrrega dels vaixells al port. Seguidament, proposeu-los que comparin la vida a la Grècia clàssica que hi ha representada en la il·lustració amb la seva vida actual i que expliquin les diferències. Demaneu-los que relacionin les escenes que hi ha representades amb objectes, activitats o tasques de la vida actual (per exemple, el tipus d’habitatge, el transport, la manera de vestir, les principals activitats professionals, etc.).

Feu que busquin, també, imatges que representin alguns dels elements que hi ha en el dibuix, tant els personatges com els edificis, que poden trobar en les nombroses mostres d’escultures, pintures i obres arquitectòniques de l’art grec que s’han conservat fins a l’actualitat. També poden triar una obra artística de la Grècia clàssica (edifici, escultura, ceràmica, etc.), buscar-ne informació i elaborar una fitxa, que inclogui nom, tipus d’obra d’art, localització, datació i una breu descripció.

Com a activitat complementària, dividiu la classe en grups i repartiu els déus principals del panteó grec. Demaneu als alumnes que facin una fitxa o un pòster de cada divinitat (nom, competències, representació i atributs) o d’un mite relacionat amb el déu. Han d’il·lustrar el seu treball amb imatges representatives de cada divinitat (apareixen en escultures, pintures, relleus, ceràmica, etc.). Podeu exposar a l’aula o a la pàgina web de l’escola, si teniu la possibilitat, tots els treballs realitzats i fer el vostre propi panteó grec.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar...

La Grècia clàssica Activitat interactiva en què cal omplir els buits d’un text explicatiu sobre la civilització grega.

Per anar més enllà...

La civilització grega Activitat en què cal reflexionar sobre la civilització grega i buscar informació dels déus i deesses.

Si disposeu de projector o PDI, mostreu als alumnes la il·lustració de l’activitat 6 i feu-los preguntes com aquestes: Quines escenes representen accions relacionades amb les activitats econòmiques? Quines escenes representen accions relacionades amb l’habitatge? Quines escenes representen accions relacionades amb la tecnologia de què disposen (eines, estris, avenços tècnics)? I amb l’art? També podeu descarregar-vos la il·lustració Roma.

Després de resoldre les preguntes, demaneu-los que localitzin personatges que facin una determinada acció o que desenvolupin una activitat en concret i que la descriguin oralment amb tot detall; per exemple, les escenes de les botigues i els tallers artesans o la dels dos patricis conversant. A continuació, demaneu-los que diguin quin dels personatges que hi ha en el dibuix haurien volgut ser si haguessin viscut a l’antiga Roma i que expliquin per què. En la il·lustració hi ha personatges que representen diferents classes socials: plebeus (botiguers, treballadors d’un magatzem o d’una taverna, artesans, soldats), patricis (comerciants rics o propietaris de grans terres) i també algun esclau. L’objectiu és parlar dels diferents grups socials i de les diferents maneres de viure i sobreviure en una mateixa civilització, amb grups més privilegiats i altres de més desfavorits. Després, plantegeu-los si haurien preferit ser homes o dones, si haguessin pogut escollir i feu que justifiquin la resposta.

Feu que comparin també la vida a la Roma clàssica que hi ha representada en la il·lustració amb la seva vida actual i que expliquin les diferències. Demaneu-los que relacionin les escenes que hi ha representades amb objectes, activitats o tasques de la vida actual (per exemple, el tipus d’habitatge, el transport, la manera de vestir, les principals activitats professionals, etc.). L’objectiu és que, a mesura que s’apropin a l’època actual, trobin que hi ha menys diferències i que hi ha coses que no han avançat gaire amb el pas del temps.

Com a activitat complementària, dividiu la classe en grups i repartiu els déus principals del panteó romà. Demaneu als alumnes que facin una fitxa o un pòster de cada divinitat (nom, competències, representació i atributs) o d’un mite relacionat amb el déu. Han d’il·lustrar el seu treball amb imatges representatives de cada divinitat (escultures, pintures, relleus, ceràmica, etc.). Podeu exposar a l’aula o a la pàgina web de l’escola, si teniu la possibilitat, tots els treballs realitzats i fer el vostre panteó romà. Després, hauran de trobar l’equivalència entre els déus grecs i els romans i extreure conclusions sobre la relació entre ambdues civilitzacions. En la secció “Ab urbe condita” de la pàgina web El laberint de Roma, hi ha la llegenda de Ròmul i Rem sobre la fundació de Roma. Podeu proposar als alumnes que elaborin una auca o un còmic sobre la llegenda.

Un cop treballades les activitats 7 i 8, compareu els hàbits i els costums de la vida actual amb els dels romans i comenteu on aniria un romà i on aniríeu vosaltres per pregar a un déu, prendre un bany, parlar amb amics, veure una obra de teatre, assistir a un espectacle o a una cursa, etc.

Si voleu ampliar els continguts sobre l’arquitectura romana, feu que els alumnes vegin el vídeo Rome Reborn 2.2. També poden veure una panoràmica en 360º del Colosseu de Roma en l’enllaç The Roman Colosseum. Després, proposeu-los que redactin una fitxa sobre una obra romana, amb una imatge identificativa, que inclogui les dades següents: nom, localització, datació, tipus de construcció, funció, descripció i estat de conservació.

Com a proposta complementària, feu que els alumnes elaborin un joc de preguntes i respostes sobre tot el que han après de la civilització romana. Dividiu la classe en grups i feu que cada grup redacti paquets de preguntes, amb la seva solució, sobre diferents àmbits de la Roma clàssica: política, societat, economia, religió, etc. Després, poseu en pràctica el joc.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar...

Roma Activitat interactiva en què cal associar cada construcció romana amb la seva definició.

Què van construir els romans? Activitat en què cal identificar i definir diferents construccions romanes.

Per anar més enllà...

La societat, l’economia i la religió a Roma Activitat interactiva en què cal triar les afirmacions correctes sobre la civilització romana.

Projecteu l’activitat 9, si és possible, i comenteu-la entre tots abans de resoldre-la individualment. Una proposta complementària consisteix a triar un país actual el territori del qual formés part de l’imperi Romà (excepte la península Ibèrica) i buscar el nom en llatí d’una ciutat d’aquest país i el seu nom actual i localitzar restes romanes que s’hi conservin, triar-ne una i elaborar una fitxa (amb foto, tipus de monument, datació aproximada, lloc on es troba i funció).

Proposeu-los, també, que, un cop acabat el treball amb els mapes de la pàgina, comentin la frase “Tots els camins condueixen a Roma” i expliquin per què es diu i quin n’és l’origen.

Un cop acabades les activitats, dediqueu uns minuts a la reflexió sobre el propi aprenentatge i a la valoració de l’itinerari.

Podeu valorar com han estat el plantejament, el treball i l’avaluació d’aquest itinerari. Us aconsellem que feu un diari setmanal o que aneu prenent nota de les observacions regularment i que planifiqueu l’avaluació perquè no es concentri tota al final del trimestre.

Després del metaaprenentatge, en funció de la disponibilitat que tingueu de dispositius, proposeu-los que facin l’itijoc L’edat antiga.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per acompanyar i repassar...

Fitxa REPASSA Fitxa d’activitats per repassar els continguts conceptuals de l’itinerari.

Per anar més enllà...

Fitxa AMPLIA Fitxa d’activitats per consolidar o ampliar els continguts conceptuals de l’itinerari.