Page 14 - Història de la Filosofia. Unitat 1

Dossier d’activitats
L’arkhé de la phýsis
Quina relació té la lluna amb la mesura del temps?
Per què creus, així doncs, que s’ha triat aquesta imatge per a il·lustrar aquest primer tema del curs?
per al pensament; perquè no separaràs l’ésser, ta- llant-lo d’ell mateix, ni dispersant-lo totalment per totes parts de conformitat amb l’ordre, ni reunint-lo.
És indiferent des d’on comenci; perquè tornaré sempre al mateix lloc.
Cal dir i pensar que l’ésser roman. En efecte, ésser és, mentre que (el) no-ésser no és. Et mano que t’adonis d’això. En primer lloc t’aparto d’aquest camí de recerca, però també t’aparto d’aquest altre camí, pel qual els mortals que res no saben van errabunds, com bicèfals, perquè la incompetència que duen en els seus pits condueix un pensament erràtic; i es veuen arrossegats, sords i cecs al mateix temps, estupefactes, turba sense discerniment, per als qui ser i no ser els sembla (ser) el mateix i (els sembla) no (ser) el mateix, i el camí els és donar voltes i voltes sobre els seus propis passos.
Perquè això mai no serà forçat: que el que no és, sigui. Així que aparta el teu pensament d’aquest camí de recerca, i que el costum de la molta ex- periència no et porti a la força per aquest camí: el de l’ull que no atén, l’oïda plena de soroll i la xerrameca; en lloc d’això, jutja amb discerniment la qüestió polèmica que he plantejat.
Queda un sol dir del camí: que és. I sobre aquest camí hi ha senyals a dojo: que, com que és, essent ingènit, és també immortal, íntegre, únic, immuta- ble i complet. Mai no va ser ni serà, ja que és ara tot a la vegada, un, continu. Perquè, quin naixement li buscaràs? Com i de què haurà crescut? 'Del que no és', això no et deixaré que ho diguis ni que ho pensis, perquè no es pot dir ni pensar el que no és. [...] De manera que s’imposa que sigui del tot o no sigui en absolut. I mai la força de la convicció no deixarà que de no ser arribi a ser res fora del que ja és. ”
H. DIELS, W. KRANZ (1952), Els fragments dels presocràtics (Trad.)
a Quina relació hi ha, segons el fragment, entre pensa- ment, llenguatge i ésser?
b Quines dues vies queden desautoritzades?
c Hi cap una ciència de les coses que es mouen? Per
què?
Compara la tesi defensada aquí amb el fragment de Gòrgies de Leontínoi que hi ha en la pàgina següent.
1 Busca informació sobre la resposta que donen a la pre- gunta sobre l’arkhé de la phýsis els autors següents:
a Tales
b Anaximandre
c Pitàgores d Heràclit
Aplica el sentit comú i explica quins t’imagines que devien ser els seus raonaments per fer les propostes que fan.
2 Explica què significa, segons Heràclit, que “la guerra (pólemos) és el pare de totes les coses”. Abans de respondre, busca informació sobre aquest autor.
Fragments del poema de Parmènides d’Elea
3 Llegeix aquests fragments del poema de Parmènides d’Elea. Després, respon les preguntes que tens a con- tinuació:
“Diré —tu escolta i guarda les meves paraules— quins dos camins de recerca podem pensar:
L’un: que és, i que no és no-ésser, és el camí de la convicció, ja que segueix a la veritat.
L’altre: que no és, i que no-ésser s’imposa; aquest t’asseguro que és un sender totalment inescruta- ble, ja que no podràs arribar a conèixer el no-ésser —perquè no és realitzable— ni podràs donar-lo a conèixer.
Ja que el mateix és ser i pensar.
Mira, però, com allò absent és fermament present
18