Page 12 - Història de la Filosofia. Unitat 1

4 Quan la filosofia baixa del cel a la ciutat
En la seva autobiografia El món d’ahir (publi- cada pòstumament), l’escriptor austríac Stefan Zweig (1881-1942) ens dona el seu testimo- ni de com, amb la Primera Guerra Mundial, el món en què ell havia nascut i crescut va canviar radicalment. La lectura d’aquest testimoni ens fa veure que el que Plató diu de la seva època en la seva Carta VII és aplicable, sense moure ni una sola coma, a les generacions que van viure la Gran Guerra: “Els costums dels pares ja no funcionaven, i no era pas fàcil procurar-se’n de nous.” En el tombant del segle xx, també els homes i les dones van veure com en menys de cinquanta anys un món assolia un moment d’esplendor i, tot seguit, s’esfondrava com un gegant amb peus de fang. Aquestes coincidèn- cies entre dues èpoques tan llunyanes ens han de fer advertir que l’historiador de la filosofia ha d’estar atent a les constants inherents a la situació que trobem en totes les èpoques, al- hora que n’estudia les variacions incomptables amb què se’ns presenten.
11 Què creus que passa actualment? Funcionen encara els costums dels teus avis? Hi ha una moralitat compartida per tots els membres de la societat a la qual pertanys? I si n’hi ha una, es manté estable o canvia constantment?
4.4 Uns costums que ja no funcionen
L’educació tradicional grega, que tenia lloc a les palestres, incloïa la lluita i l’aprenentatge de la llengua. La llengua s’aprenia sobre la lectura d’Homer, els relats del qual oferien als infants un determi- nat sentit de la relació entre els éssers humans i els déus i, també, models diferents de vida adulta. La transmissió d’aquest referent comú era oral, de manera que dels mites sobre els herois hi havia versions diferents, que s’adaptaven segons les necessitats d’aclari- ment de cada cas.
El comentari dels textos homèrics permetia des de sempre un mar- ge d’interpretació i de discussió que afavoria l’exercici del diàleg i el raonament. Apareixien així versions diverses d’uns mateixos episodis. Tanmateix, en el moment en què l’exegesi va arribar a fer dir al text qualsevol cosa, els mites van deixar de fer el seu paper d’orientadors de la vida humana, perquè podien ser utilitzats per justificar qualsevol capteniment.
Això és el que va passar a l’Atenes de Pèricles. Plató (427-347 aC) ens explica que en aquesta època els costums dels pares ja no fun- cionaven, però tampoc no era possible procurar-se’n de nous. En el context de la guerra civil entre el partit demòcrata i el partit aristocràtic —una de les dimensions de la guerra del Peloponès—, els actes de venjança i d’injustícia abundaven. Pèricles va morir afectat per la pesta abans que acabés la guerra, i la ciutat que s’ha- via tingut per la més poderosa i justa va conèixer uns temps de desordre i de violència.
4.5 Els educadors de la ciutat. L’excel·lència ciutadana
Abans que això passés, el grau de llibertat que caracteritzava la democràcia atenesa feia que les famílies sentissin la necessitat de proporcionar als seus fills una educació nova. Si un jove atenès havia d’excel·lir, si havia de tenir èxit en la vida ciutadana, havia de tenir una formació molt determinada. D’una banda, havia de ser hàbil en el domini de la paraula, per fer discursos persuasius i ser capaç de guanyar en qualsevol discussió: calia que fos for- mat en retòrica i dialèctica. I calia, a més, concretament, que sabés parlar amb encert sobre les qüestions que preocupen la ciutat: la guerra i la pau, la justícia, la virtut, l’educació, etc.
Un jove excel·lent calia, en suma, que fos ben format en l’art de la paraula i en l’estudi de les qüestions ètiques. Per satisfer aquesta necessitat nova, van aparèixer a Atenes uns mestres nous, experts precisament en l’art de la retòrica i de la discussió, i experts en les qüestions relatives al bé i al mal i al just i a l’injust. Davant l’exhauriment del model tradicional d’educació, aquesta novetat la van aportar diferents propostes educatives, entre les quals van destacar els sofistes.
16