Page 10 - Història de la Filosofia. Unitat 1

3 Inicis de la filosofia
Com ens podem representar el buit o el no- res? Tot intent de guanyar una representació del no-res es converteix en la representació d’alguna cosa: un pot buit, un llibre amb els fulls en blanc, un estadi desert. El mateix pas- sa amb el llenguatge: les paraules o concep- tes són determinacions i serveixen, doncs, per pensar coses (determinades), no per pensar el no-res. Per això Parmènides estableix que és impossible comprendre racionalment qualsevol cosa que, per ser pensada, demani la interven- ció de la noció de no-res. Precisament per això conclourà que el moviment és inintel·ligible. L’únic racional, l’únic que hi ha de forma con- sistent és l’U-Immòbil.
9 Zenó d’Elea (490-430 aC) formula en apories o paradoxes, com la d’Aquil·les i la tortuga, les conseqüències del pensament de Parmènides. Busca alguna paradoxa de Zenó i explica per què diem que té a veure amb l’ensenyament de Parmènides.
3.10 Immobilisme o mobilisme. Dues figures antigues del pensament
A Filosofiaihistòriadelafilosofia
La lectura que acabem de donar de la història de la filosofia dels primers segles és la que dona Aristòtil. Ara bé, cal constatar que és només una lectura entre moltes i que ens instrueix sobre un punt crucial: fer història de la filosofia és ja, per si sol, un exercici de filosofia. Quan Aristòtil interpreta el passat filosòfic, s’interpreta a si mateix. I és precisament per això que fem història de la filosofia: per entendre’ns a nosaltres mateixos.
Pel que fa als antics, la manera com es van entendre a si mateixos va dependre en part de com Plató i Aristòtil van entendre Heràclit (filòsof del flux) i Parmènides (filòsof de l’U-Immòbil).
B Parmènides:noéspossiblepensarelquenoés
Per a Parmènides d’Elea (570-475 aC), només podem pensar el que és (alguna cosa), de manera que no podem pensar en absolut el que no és. Ara bé, per pensar el moviment, hem de fer servir cons- tantment la noció de no ser. En efecte: el que no era una planta ha passat a ser una planta; el que no era “aquí” ha passat a ser “aquí”, etc. Sembla, doncs, que parlar del que es mou demana necessària- ment parlar del no ser. Ara, com que no és possible parlar del no ser —fer-ho seria tractar el que no és com si fos alguna cosa—, hem de concloure que el moviment resulta inintel·ligible. De manera que, en suma, del que es mou no hi ha coneixement. En conclusió, l’únic que podem afirmar amb seguretat és que l’Ésser és.
En suma, per a Parmènides la realitat és només l’U-Immòbil: tot el que es mou és una mera aparença, de la qual no podem dir res amb coneixement.
C Heràclit:noéspossiblebanyar-seduesvegadesalmateixriu
Heràclit d’Efes (535-475 aC) sosté, en canvi, que tot es mou i res no és estable, de manera que no és possible ni tan sols banyar-se dues vegades al mateix riu. Ara, del que es mou constantment no és possible dir res amb coneixement, ja que, el que en diguéssim en un moment donat, ja no valdria en el moment següent. Ja que tot es mou constantment, el resultat és, per tant, que no hi ha coneixement en absolut.
Cràtil, deixeble d’Heràclit, va arribar a desconfiar tant del llen- guatge, que a partir d’un cert moment es va negar a articular cap paraula i es va comunicar amb els altres movent només un dit.
Aquesta visió d’Heràclit no concorda gens amb molts dels frag- ments que n’hem conservat. I, tanmateix, és la que es va anar imposant sota la influència de Plató.
14