Page 8 - Història de la Filosofia. Unitat 1

3 Inicis de la filosofia
Allò que causa les marees està realment da- vant dels ulls? O potser haurem de dir, com Heràclit d’Efes, que “la naturalesa es complau a amagar-se”? Fixa’t, aleshores, en la novetat de la filosofia: el que és nou no és pas la com- prensió que allò que governa sobre les coses roman ocult; el que és nou és la convicció que això ocult pot ser desemmascarat i esta- blert mitjançant l’ús de les facultats humanes. Aquest descobriment per part dels primers filò- sofs va constituir tota una revolució, de la qual, en cert sentit, encara vivim ara.
7 Si per “naturalesa” entenem —tal com diu el nom phýsis— el que neix, creix i sorgeix des d’un fons d’indeterminació, com hem d’entendre el lloc on som? Es pot entendre com un rellotge o com un mecanisme, tal com el veu la cièn- cia moderna? Què et diu aquest exemple dels noms que posem a les coses?
3.3 La pèrdua de confiança en els relats mítics
Naturalment, abans que hi hagués filosofia hi havia relats sobre la realitat, mites, considerats l’expressió de la saviesa. Perquè apa- regués la filosofia, “desig de saviesa”, va haver de passar que certs homes se’n sentissin mancats: que experimentessin la pèrdua irre- versible de la saviesa transmesa i reconeguessin la seva ignorància.
3.4 La confiança en la realitat i en les facultats humanes
No és possible explicar per què aquesta experiència es va donar precisament en el moment i en el lloc on es va donar per primer cop. Però sí que podem notar que amb aquesta sola experiència no n’hi ha prou. Calia, al mateix temps, una doble confiança: en la consistència de la realitat i en el poder de les facultats humanes per descobrir la clau d’aquesta consistència.
En efecte, l’intent de donar compte racional de la realitat té sentit si, i només si, entenem, primer, que la realitat es comporta segons regularitats estables (confiança en la consistència de la realitat), i, segon, que l’ésser humà està dotat de facultats que li permeten arribar a copsar aquestes regularitats (confiança en la raó).
3.5 L’experiència primera del món
De fet, el món tal com l’experimentem de manera habitual se’ns
presenta amb una certa ambivalència:
D’una banda, les coses es mouen constantment, d’una manera que
ens poden desconcertar per la seva imprevisibilitat aparent.
De l’altra, aquest moviment constant ens apareix dotat d’unes cer-
tes regularitats, com els cicles de les estacions o l’ordre del cel.
Per descomptat, fins i tot en allò regular hi ha moments caòtics: tempestes inesperades, sequeres, malalties, etc. Davant la irrupció del que sembla fora de control, el pensament mític no descarta mai la intervenció de forces arbitràries, com ara la voluntat d’un déu contrariat. La novetat que representa la filosofia és que confia per principi que, a pesar dels punts de desordre manifestos, la raó serà capaç de descobrir la llei (lógos) que regeix sobre totes les coses i comprendre el món com un tot ordenat.
3.6 L’arkhé de la phýsis
Preguntar per allò que governa i constitueix en ordre el tot on vivim (la phýsis) és preguntar pel seu arkhé. En grec, arkhé significa al mateix temps començament i comandament: l’arkhé és allò que explica l’origen de tota realitat i la governa. Aquesta és, en efecte, la pregunta comuna a tots els primers filòsofs: quina és l’arkhé de la phýsis?
12