Page 6 - Història de la Filosofia. Unitat 1

2 La divisió de la història del pensament en edats
Seria concebible el luteranisme sense la im- premta mòbil inventada per Johannes Guten- berg (1398-1468) cap al 1450? L’exemple ens serveix per posar en relleu que sovint el que marca un canvi d’època és, no pas un sol esdeveniment, sinó un entramat de fets, alguns —com el de la impremta de Gutenberg— que tenen a veure amb la història material, que contribueixen a conformar una percepció nova de la situació de l’ésser humà en el món. Con- tra les simplificacions excessives, quan fem història hem de provar sempre de pensar junt el que es va donar junt o de forma successiva.
4 L’atenció contemporània sobre el llenguatge, pot tenir alguna cosa a veure amb la crisi del projecte il·lustrat? Justifica la teva resposta.
2.4 Època moderna
Amb Descartes (1596-1650), la filosofia capgira el sentit de la mirada i busca el fonament del saber, del dret i de la moral, ja no en la natura (com els antics) o en Déu (com els medievals), sinó en el subjecte.
L’ésser humà i la seva naturalesa passen a ocupar el centre d’aten- ció, des de Maquiavel (1469-1527), Bacon (1561-1626) i Descartes (1596-1650), passant per Spinoza (1632-1677), Leibniz (1646- 1716), Locke (1632-1704), Hume (1711-1776) i Kant (1724-1804) entre d’altres, fins a arribar a Hegel (1770-1831), Marx (1818- 1883) i Nietzsche (1844-1900). Coincideix amb el protagonisme que l’individu prendrà en la vida social i econòmica.
2.5 Època contemporània
A principis del segle xx, amb autors com Cassirer (1874-1945), Wittgenstein (1889-1951) o Heidegger (1889-1976), entre d’al- tres, es produeix un gir lingüístic: la narrativitat, el simbolisme, l’expressivitat i les limitacions del llenguatge se situen al centre de la reflexió filosòfica.
Els pensadors prenen consciència que el llenguatge no és una mera eina amb un paper secundari en el procés del coneixement o en el tractament dels diversos problemes filosòfics, sinó que marca pre- cisament els límits d’aquest coneixement i d’aquests problemes.
Aquesta tendència cap al desenvolupament d’una consciència lin- güística la trobem tant en la filosofia analítica com en la fenome- nologia, l’hermenèutica i l’Escola de Frankfurt:
La filosofia analítica és de tradició majoritàriament anglosa- xona. Bertrand Russell (1872-1970), George Edward Moore (1873-1958), John Langshaw Austin (1911-1960) o Elizabeth Anscombe (1919-2001), però també figures centrals continentals com Gottlob Frege (1848-1925), són filòsofs analítics.
La fenomenologia i l’hermenèutica són de tradició majoritàri- ament continental. Edmund Husserl (1859-1938), Hans-Georg Gadamer (1900-2002), Simone de Beauvoir (1908-1986) o Han- nah Arendt (1906-1975) integren aquests corrents.
L’Escola de Frankfurt combina la tradició marxista de pensament social amb aquesta tendència de reflexió sobre el llenguatge. La representen Theodor Adorno (1903-1969), Max Horkheimer (1895-1973) i Jürgen Habermas (1929).
Ens podem demanar en quin moment apareixen els noms feme- nins. Si bé durant tota la història trobem dones implicades en la tasca de la filosofia i el pensament, és sobretot al segle xx quan aquestes irrompen amb força, com, per exemple, a més de les ja indicades, Rosa Luxemburg (1871-1919) o Edith Stein (1891- 1942).
10