Page 9 - Història de la Filosofia. Unitat 1

3 Inicis de la filosofia
1
3.7 La vocació de totalitat de la filosofia
El que converteix en novetat la filosofia és, precisament, aquesta manera de preguntar. La novetat no és pas l’estudi racional d’un objecte. Abans que els grecs, les civilitzacions mesopotàmiques i els egipcis —per no parlar dels xinesos o els indis— ja havien fet estudis importants en el camp de la matemàtica i l’astronomia. I, tanmateix, Grècia suposa una novetat: l’intent de fer ús de la raó per comprendre no aquest o aquell objecte, sinó el tot en el qual vivim en la seva globalitat.
3.8 La intel·ligibilitat del món i el mètode racional Heràclit ho expressa així: “Atenent, no a mi, sinó la raó, és savi
reconèixer que tot és u.” L’aforisme formula dues coses importants:
Tot —el món— és u i està regit per un i el mateix principi.
Per copsar aquesta força primera que ho ordena tot, l’autoritat a la qual hem de fer confiança no és pas el que és propi de cada indivi- du (“a mi”), sinó allò que és comú a tots: el lógos, la raó.
Lógos, en grec, significa: paraula, raó, llei, norma, proporció. Remet al mateix temps a una facultat humana i al caràcter de les coses a les quals és inherent comportar-se d’acord amb una llei fixa i regular. Parmènides formula explícitament la correspondència, quan escriu que “ser i pensar són una i la mateixa cosa”.
Si cal fer ús de la raó, és perquè la veritat no és el que veiem d’an- tuvi de les coses: “la naturalesa”, escriu Heràclit, “es complau a amagar-se”. La filosofia és, per això mateix, un camí que va de les coses tal com ens apareixen a primera vista cap a les coses tal com són en realitat, la veritat de les quals roman d’entrada oculta.
3.9 Primer esbós de la recerca filosòfica
La primera filosofia apareix, així, amb aquestes característiques: S’ocupa del món en el seu conjunt: té vocació de totalitat.
Afirma, per principi, que el món en el seu conjunt és un cosmos orde- nat sotmès a regularitats.
Confia en les facultats humanes —especialment en la raó—, no només per descriure aquestes regularitats, sinó per donar-ne compte.
Entén que donar compte de les regularitats equival a remetre la phýsis, en el seu conjunt, a un primer principi rector (arkhé).
Entén que el camí del pensament va des de les coses tal com apa- reixen “per a mi” fins a les coses tal com són per a la raó comuna: defensa, doncs, un mètode racional.
Allò que troba, ho ensenya. Com que la raó és comuna a tots els éssers humans, el que troba ha de poder ser ensenyat: la filosofia es constitueix, per aquest motiu, en escoles de pensament.
La perspectiva que ha pres l’autor de la foto- grafia crea l’efecte visual que hi veiem. Podem dir que és real el que veiem? Però, si ho pen- sem bé, tot el que veiem, ho veiem sempre sota una determinada perspectiva. No té sempre, en efecte, el coneixement sensible, el caràcter d’un punt de vista, d’una certa perspectiva, d’un “per a mi” irreductible? Semblaria que, quan ens refiem dels sentits, ens veiem forçats a admetre una pluralitat de percepcions i, en conseqüència, una pluralitat d’opinions: “sobre gustos i colors no hi ha disputes”. Precisament per això, Heràclit demana que parem atenció no pas a la realitat tal com se’m mostra a mi, sinó a la realitat tal com es manifesta per a allò que és comú a tots, el lógos o la raó. La filoso- fia neix així, ja en els primers temps, sobre la confiança en el poder de la raó per comprendre la realitat.
13
8 Per què el cos del text sembla pressuposar que només és ensenyable el que la raó humana pot comprendre? Hi estàs d’acord?