Page 15 - Història de la Filosofia. Unitat 1

Dossier d’activitats
1
El relativisme de Protàgores
4 Llegeix aquest fragment en què Sòcrates imita la manera de parlar de Protàgores. Després, respon les preguntes que tens a continuació:
“Protàgores.- Jo afirmo [...] que cadascú de nosal- tres és mesura del que és i del que no és, que les diferències de l’un a l’altre són, sens dubte, incomp- tables i que, per això mateix, les coses són i semblen unes a l’un, unes altres a l’altre. La saviesa i l’home savi sóc ben lluny de negar-los, però dic savi només a aquell que, arribat el cas, tractant amb un qual- sevol de nosaltres i transformant-lo, faci semblar i ser bo el que li sembla i li és dolent. No persegueixis més el meu discurs paraula per paraula, i aprèn el que dic amb més claredat, de la manera següent. Recorda’t en efecte d’allò que s’ha dit abans, que al malalt allò que menja li sembla i li és amarg, mentre que al sa li sembla i li és el contrari. I, certament, no cal fer més savi ni l’un ni l’altre —perquè de fet ni és possible—, ni acusarem el malalt d’ignorant pel fet d’opinar com ho fa, ni direm que el sa és savi per- què opina d’una altra manera; però cal transformar el primer estat en l’altre. Perquè el segon és millor. És així, d’altra banda, que l’educació consisteix a produir una transformació des d’un estat cap a un de millor. Però el metge produeix la transformació amb drogues; el sofista amb discursos.
PLATÓ, Teetet
a Quina és la tesi del fragment?
b Trobes que és del tot coherent amb la doctrina rela-
tivista?
c Qui creus que són els sofistes d’avui en dia?
L’escepticisme de Gòrgies
5 Llegeix aquesta afirmació de Gòrgies de Leontínoi i comenta-la frase per frase:
“No hi ha ésser; si n’hi hagués, no podria ser co- negut; si fos conegut, no podria ser expressat mit- jançant el llenguatge.”
• Quina ontologia hi ha darrere l’epistemologia sofista?
La versió radical del relativisme: Càl·licles i Trassímac
6 Llegeix la informació i el text següents. Després, respon les qüestions que hi ha a continuació:
Tot i que, com a relativistes que són, Gòrgies i Protàgores no creuen que cap moral sigui superior a cap altra, afirmen, tanmateix, que és bo que pre- valgui una moral (tant se val quina) perquè això garanteix la pau.
Una segona fornada de sofistes, com Càl·licles i Trassímac, duen el relativisme fins a les darreres conseqüències. Càl·licles, per exemple, segons tes- timoni de Plató, formula la seva posició en aquests termes:
“És, doncs, per convenció que diuen que és il·legal i vergonyós provar de ser més ric que els altres, i d’això en diuen cometre injustícia. Però jo estic convençut que la naturalesa per si mateixa posa de manifest que és cosa justa que el fort tingui més que el dèbil, que el poderós sigui més ric que el qui no ho és. I pertot arreu posa de manifest que les coses són així entre els animals i també entre totes les ciutats i tots els llinatges d’homes, perquè hi és tingut per just que el més fort domini el més dèbil i que sigui més ric que ell.
Perquè, amb quin dret, el rei persa Xerxes va fer la campanya contra Grècia, o bé el seu pare contra els escites o bé deu mil més com ells que podríem esmentar? Em penso que aquests obren segons allò que és just per naturalesa i, per Zeus!, segons la llei de la naturalesa!, en canvi no, de ben cert, segons aquesta llei que nosaltres hem establert. Perquè els més bons i els més forts d’entre nosaltres els agafem de joves com si fossin cadells de lleó, i els domes- tiquem i els esclavitzem amb encanteris i encisos dient-los que cal que tots posseïm el mateix, i que en això consisteix la bellesa i la justícia.”
• Com valora Càl·licles la moral vigent?
Compara la seva posició amb les de Protàgores i
Sòcrates.
Assenyala els punts forts i els punts febles de les tres posicions i, finalment, explica quina és la teva opinió sobre aquest tema.
19