-
Per què aquest projecte?
-
El projecte GEOREPORTERS parteix d'una situació real: ens hem trobat la classe plena de notícies de diaris i revistes! Aquesta anècdota farà que ens preguntem què són les notícies i en què consisteix la feina dels periodistes i que ens adonem que hi ha periodistes que escriuen sobre uns temes determinats. A partir d'aquí, definirem què entenem per geografia i ens plantejarem un repte: convertir-nos en periodistes especialitzats en geografia, és a dir, en georeporters. Però com ens ho farem? I què hem de saber per aconseguir-ho?
Els alumnes aprendran tot el necessari per assolir el repte —coneixeran les principals unitats de relleu i la hidrografia de Catalunya, d’Espanya i del món, interpretaran representacions cartogràfiques i dades del temps atmosfèric en diferents representacions, identificaran la relació entre clima, vegetació i relleu i descobriran què són i per què es produeixen fenòmens com terratrèmols, volcans, guèisers, etc.— i demostraran que s'han convertit en GEOREPORTERS mitjançant la redacció i l'elaboració de reportatges que publicarem en una revista digital.
-
Programació i orientacions generals
-
Programació
Orientacions generals- El projecte sorgeix de la necessitat i del plantejament d'un repte i acaba amb la seva resolució. En la fase COMENCEM, partim d'una situació —trobar-nos, un dia, la classe inundada de notícies de tota mena— que ens durà a fer-nos preguntes sobre la feina dels periodistes i sobre la geografia i a plantejar-nos un repte: convertir-nos en georeporters capaços de publicar notícies i/o reportatges en una revista. Després, INVESTIGAREM tot el necessari per formar-nos com a especialistes en geografia i dur a terme el nostre repte: els continents i els oceans, què hi ha al nord, al sud, a l'est i a l'oest del nostre territori, les unitats de relleu i la seva localització en el mapa, els rius, els fenòmens naturals que s'originen a l'interior de la Terra, els fenòmens meteorològics i el clima. ACABAREM amb la síntesi i la transferència de tot el que hem après, que es durà a terme amb l'elaboració de reportatges que recollirem en una revista digital.
- En el projecte es proposen nou activitats amb diferents subactivitats que es poden allargar més o menys en el temps en funció de la seva personalització i de l'interès i la motivació del grup classe.
- El projecte conté:
- Material i recursos per al mestre (guia i recursos digitals).
- Material col·lectiu.
- Material per a l'alumne.
Els nens i les nenes han de comprendre que...- El coneixement de les característiques naturals de la Terra que estudia la geografia física permet explicar els climes, els paisatges o els fenòmens geològics i comprendre el que passa al nostre entorn.
- Les notícies ens expliquen el que passa al món. Llegir-les o mirar-les és important: ens permeten estar informats, entendre com són les coses i tenir criteri si volem canviar-les.
- Les notícies han de tenir dues característiques: claredat expositiva i rigor, dos aspectes clau del treball periodístic. La claredat facilita la comprensió dels fets; el rigor garanteix el reflex fidel de la realitat.
- Per ser un bon georeporter o una bona georeportera, cal tenir uns bons coneixements de geografia (tenir rigor) i també de periodisme (ser clars exposant els fets).
Comencem. El repteLes notícies que ens hem trobat fa que ens plantegem preguntes —Qui les ha escrit? Com és la feina dels periodistes? Quines característiques tenen les notícies? Tots els periodistes escriuen sobre els mateixos temes? Què és la geografia? Què hem de saber per convertir-nos en georeporters?— i que ens plantegem un repte: convertir-nos en georeporters, és a dir, en periodistes especialitzats en geografia. Abans, però, ens hem d'informar de moltes coses.
Aquesta fase inicial consta de dues activitats amb diferents subactivitats. Plantegem el repte, el comprenem i planifiquem què hem de fer: què sabem i què volem saber, per on començarem a investigar, com ho farem...
Tenim propostes per treballar amb diferents suports i de forma cooperativa, en grup (conversa, exposició, investigació) i, també, de forma individual.
Cada alumne pot incloure en la seva carpeta d'aprenentatge els diferents materials (evidències d'aprenentatge) que anem elaborant: fitxes, gràfics, imatges...
InvestiguemPer resoldre el repte, cal que investiguem i fem activitats dirigides a aprendre el que no sabem sobre geografia.
Observarem el nostre planeta des de l’espai i farem servir mapes per situar les unitats de relleu del nostre entorn i del nostre continent; aprendrem per què anomenem la Terra el planeta blau, ens fixarem en els rius i els representarem en forma de mapes de conceptes i gràfics i, també, ens preguntarem què hi ha a sota del relleu i què passa a dins de la Terra treballant les característiques de volcans, terratrèmols, tsunamis i guèisers.
I després de treballar els fenòmens que s'originen dins de la Terra, ens fixarem en els que tenen lloc per damunt nostre, a la capa gasosa que ens envolta: els fenòmens meteorològics responsables del temps atmosfèric. I, també, consultarem mapes per conèixer les característiques del clima, farem de meteoròlegs professionals i, finalment, ens preguntarem per què està canviant el clima del planeta i quines conseqüències té aquest fet.
Al llarg de les sis activitats d'aquesta fase aprendrem conceptes i maneres de treballar entre tots, en grup, i per parelles. Farem servir rutines de pensament i estructures cooperatives i resoldrem activitats que ens faran conscients del propi procés d'aprenentatge.
Acabem. El producte finalEn aquesta fase de l'itinerari farem una síntesi de tot el que hem après i elaborarem un producte que doni resposta al repte plantejat.
Mitjançant la darrera activitat (Reporters geoexperts), aplicarem tot el que hem après elaborant reportatges en grup que compartirem en una revista digital.
-
Material recomanat
-
COM PODEM FER SERVIR ELS MATERIALS?
Per treballar durant el projecte, disposem de diferents tipus de materials editats, en diferents suports, però per aconseguir personalitzar i fer nostre el projecte segurament haurem de fer servir altres materials relacionats amb la pròpia experiència dels alumnes o bé materials estretament vinculats amb el que es treballi en cada moment a l'aula.
El projecte GEOREPORTERS parteix d'una situació real: ens hem trobat la classe plena de notícies de diaris i revistes! Aquesta anècdota farà que ens preguntem què són les notícies i en què consisteix la feina dels periodistes i que ens adonem que hi ha periodistes que escriuen sobre uns temes determinats. A partir d'aquí, definirem què entenem per geografia i ens plantejarem un repte: convertir-nos en periodistes especialitzats en geografia, és a dir, en georeporters. Però com ens ho farem? I què hem de saber per aconseguir-ho?
Els alumnes aprendran tot el necessari per assolir el repte —coneixeran les principals unitats de relleu i la hidrografia de Catalunya, d’Espanya i del món, interpretaran representacions cartogràfiques i dades del temps atmosfèric en diferents representacions, identificaran la relació entre clima, vegetació i relleu i descobriran què són i per què es produeixen fenòmens com terratrèmols, volcans, guèisers, etc.— i demostraran que s'han convertit en GEOREPORTERS mitjançant la redacció i l'elaboració de reportatges que publicarem en una revista digital.
- El projecte sorgeix de la necessitat i del plantejament d'un repte i acaba amb la seva resolució. En la fase COMENCEM, partim d'una situació —trobar-nos, un dia, la classe inundada de notícies de tota mena— que ens durà a fer-nos preguntes sobre la feina dels periodistes i sobre la geografia i a plantejar-nos un repte: convertir-nos en georeporters capaços de publicar notícies i/o reportatges en una revista. Després, INVESTIGAREM tot el necessari per formar-nos com a especialistes en geografia i dur a terme el nostre repte: els continents i els oceans, què hi ha al nord, al sud, a l'est i a l'oest del nostre territori, les unitats de relleu i la seva localització en el mapa, els rius, els fenòmens naturals que s'originen a l'interior de la Terra, els fenòmens meteorològics i el clima. ACABAREM amb la síntesi i la transferència de tot el que hem après, que es durà a terme amb l'elaboració de reportatges que recollirem en una revista digital.
- En el projecte es proposen nou activitats amb diferents subactivitats que es poden allargar més o menys en el temps en funció de la seva personalització i de l'interès i la motivació del grup classe.
- El projecte conté:
- Material i recursos per al mestre (guia i recursos digitals).
- Material col·lectiu.
- Material per a l'alumne.
- El coneixement de les característiques naturals de la Terra que estudia la geografia física permet explicar els climes, els paisatges o els fenòmens geològics i comprendre el que passa al nostre entorn.
- Les notícies ens expliquen el que passa al món. Llegir-les o mirar-les és important: ens permeten estar informats, entendre com són les coses i tenir criteri si volem canviar-les.
- Les notícies han de tenir dues característiques: claredat expositiva i rigor, dos aspectes clau del treball periodístic. La claredat facilita la comprensió dels fets; el rigor garanteix el reflex fidel de la realitat.
- Per ser un bon georeporter o una bona georeportera, cal tenir uns bons coneixements de geografia (tenir rigor) i també de periodisme (ser clars exposant els fets).
Les notícies que ens hem trobat fa que ens plantegem preguntes —Qui les ha escrit? Com és la feina dels periodistes? Quines característiques tenen les notícies? Tots els periodistes escriuen sobre els mateixos temes? Què és la geografia? Què hem de saber per convertir-nos en georeporters?— i que ens plantegem un repte: convertir-nos en georeporters, és a dir, en periodistes especialitzats en geografia. Abans, però, ens hem d'informar de moltes coses.
Aquesta fase inicial consta de dues activitats amb diferents subactivitats. Plantegem el repte, el comprenem i planifiquem què hem de fer: què sabem i què volem saber, per on començarem a investigar, com ho farem...
Tenim propostes per treballar amb diferents suports i de forma cooperativa, en grup (conversa, exposició, investigació) i, també, de forma individual.
Cada alumne pot incloure en la seva carpeta d'aprenentatge els diferents materials (evidències d'aprenentatge) que anem elaborant: fitxes, gràfics, imatges...
Per resoldre el repte, cal que investiguem i fem activitats dirigides a aprendre el que no sabem sobre geografia.
Observarem el nostre planeta des de l’espai i farem servir mapes per situar les unitats de relleu del nostre entorn i del nostre continent; aprendrem per què anomenem la Terra el planeta blau, ens fixarem en els rius i els representarem en forma de mapes de conceptes i gràfics i, també, ens preguntarem què hi ha a sota del relleu i què passa a dins de la Terra treballant les característiques de volcans, terratrèmols, tsunamis i guèisers.
I després de treballar els fenòmens que s'originen dins de la Terra, ens fixarem en els que tenen lloc per damunt nostre, a la capa gasosa que ens envolta: els fenòmens meteorològics responsables del temps atmosfèric. I, també, consultarem mapes per conèixer les característiques del clima, farem de meteoròlegs professionals i, finalment, ens preguntarem per què està canviant el clima del planeta i quines conseqüències té aquest fet.
Al llarg de les sis activitats d'aquesta fase aprendrem conceptes i maneres de treballar entre tots, en grup, i per parelles. Farem servir rutines de pensament i estructures cooperatives i resoldrem activitats que ens faran conscients del propi procés d'aprenentatge.
En aquesta fase de l'itinerari farem una síntesi de tot el que hem après i elaborarem un producte que doni resposta al repte plantejat.
Mitjançant la darrera activitat (Reporters geoexperts), aplicarem tot el que hem après elaborant reportatges en grup que compartirem en una revista digital.
COM PODEM FER SERVIR ELS MATERIALS?
Per treballar durant el projecte, disposem de diferents tipus de materials editats, en diferents suports, però per aconseguir personalitzar i fer nostre el projecte segurament haurem de fer servir altres materials relacionats amb la pròpia experiència dels alumnes o bé materials estretament vinculats amb el que es treballi en cada moment a l'aula.